Amb la realització d’aquesta pac he vist que necessitava enriquir els meus coneixements i refermar idees, sense donar validesa a idees poc contrastades originades a partir de la meva pròpia experiència i/o coneixements previs.
Al llarg de les diferents qüestions de la primera PAC vaig respondre molt intuïtivament i he pogut comprovar com faltava argumentació en aquelles que eren prou encertades i d’altres no tenien en compte d’altres influències o mites com era el cas de les Noves Tecnologies com a eina democratitzadora o generadora “d’igualtats” socials,... Hi havia aspectes que sabia que influenciaven però no fins a quin punt, com per exemple factors polítics d’alguns països que determinen com, quan i quina informació arriba a l’abast de la població.
La influència de les TIC en la societat arriba a tots els sectors, i l’educació n’és un d’ells, i incideix en el desenvolupament de noves parcel·les de coneixement i en les noves formes i estratègies d’aprenentatge. S’afavoreix molt l’aprenentatge actiu i s’aprèn a argumentar. A més, la participació de companys amb experiències diferents, punts de vista diversos, enriqueix considerablement qualsevol debat o treball grupal.
L’assignatura permet fer una ullada a les possibilitats que s’obren davant les necessitats creixents en l’entorn educatiu a l’hora de fer servir la tecnologia educativa com a una eina imprescindible en el desenvolupament curricular de la diversitat.
Les TIC no es plantegen com a eines substitutòries dels llibres de text, per exemple, però si com a un agent cooperador indispensable. La TE esdevé una eina de recolzament en el procés de construcció del coneixement, de l’elaboració d’un aprenentatge significatiu, que ofereix col·laboració, participació i diferents espais físics de treball (no només l’aula tradicional).
Malgrat que de bon començament no sabia molt bé com encarar l’activitat, crec que al final l’objectiu ha estat assolit mitjançant la construcció de models, solució de problemes i argumentacions -totes elles activitats constructivistes-.
Tot això m’ha de permetre’m ser capaç de reconèixer camps de contingut, sistemes, problemes (juntament amb les solucions a aquests) i experiències, i també ser capaç mitjançant les eines que tingui al meu abast de modelar les experiències.
Al llarg de les diferents qüestions de la primera PAC vaig respondre molt intuïtivament i he pogut comprovar com faltava argumentació en aquelles que eren prou encertades i d’altres no tenien en compte d’altres influències o mites com era el cas de les Noves Tecnologies com a eina democratitzadora o generadora “d’igualtats” socials,... Hi havia aspectes que sabia que influenciaven però no fins a quin punt, com per exemple factors polítics d’alguns països que determinen com, quan i quina informació arriba a l’abast de la població.
La influència de les TIC en la societat arriba a tots els sectors, i l’educació n’és un d’ells, i incideix en el desenvolupament de noves parcel·les de coneixement i en les noves formes i estratègies d’aprenentatge. S’afavoreix molt l’aprenentatge actiu i s’aprèn a argumentar. A més, la participació de companys amb experiències diferents, punts de vista diversos, enriqueix considerablement qualsevol debat o treball grupal.
L’assignatura permet fer una ullada a les possibilitats que s’obren davant les necessitats creixents en l’entorn educatiu a l’hora de fer servir la tecnologia educativa com a una eina imprescindible en el desenvolupament curricular de la diversitat.
Les TIC no es plantegen com a eines substitutòries dels llibres de text, per exemple, però si com a un agent cooperador indispensable. La TE esdevé una eina de recolzament en el procés de construcció del coneixement, de l’elaboració d’un aprenentatge significatiu, que ofereix col·laboració, participació i diferents espais físics de treball (no només l’aula tradicional).
Malgrat que de bon començament no sabia molt bé com encarar l’activitat, crec que al final l’objectiu ha estat assolit mitjançant la construcció de models, solució de problemes i argumentacions -totes elles activitats constructivistes-.
Tot això m’ha de permetre’m ser capaç de reconèixer camps de contingut, sistemes, problemes (juntament amb les solucions a aquests) i experiències, i també ser capaç mitjançant les eines que tingui al meu abast de modelar les experiències.
